Continua la sequera, i no s’esperen gaires pluges en un futur pròxim. La situació és crítica, i això a portat a la, mal anomenada, guerra de l’aigua. On els polítics i dirigents, en veure que el problema s’els escapa de les mans, comencen a plantejar solucions “a lo loco”: transvasaments, portar aigua en vaixell, desaladores, etc.
La principal causa de la sequera no és la manca d’aigua, és la manca de planificació. Des de fa més de deu anys que no es fa cap actuació preventiva de la sequera, ni cap obra per augmentar els recursos hídrics disponibles. Això en un país mediterrani com el nostre és fatal, i ara estem patint les conseqüències.
En els últims anys la demanda d’aigua no parat de créixer, però els recursos disponibles no han crescut i fins i tot han disminuït. Si li sumem un període de manca de pluges importants i una tendència al alça de les temperatures, tenim com a resultat unes de les pitjors sequeres del últims anys.
La millor manera de prevenir situacions de sequera extrema és la planificació. Primer s’ha de conèixer els recursos dels quals es disposa i determinar la demanda que poden suportar. I així engegar tot un seguit de mesures per tal ajustar la demanda als recursos disponibles: modernització del rec, no autoritzar cap camp de golf més, contenir la construcció extensiva (segones residències), regular les piscines privades, modernització de la xarxa de subministrament d’aigua, campanyes d’estalvi d’aigua a les llars, etc. A més de les obres hidràuliques que calguin, sempre sota el criteri de sostenibilitat, com poden ser desaladores, connexions entre conques, sistemes de recollida d’aigua de pluja, etc.
Sense planificació es podria donar el cas següent: al Prat de Llobregat s’està construint una desaladora que donarà 60 Hm3 a la regió metropolitana. No estarà en funcionament fins d’aquí un any. Si durant aquest temps no contenim la demanda, succeirà que el dia de la inauguració estarem com actualment, perquè caldran 60 Hm3. I la manca d’aigua no l’haurem solucionat.
Però tot això és el que no s’ha fet. Ara el que toca és admetre l’error i buscar solucions, però amb sentit comú. Esta clar que, si no plou, caldrà portar aigua de d’on hi hagi. Però el Segre no és la millor opció. És un riu de cabal molt irregular, i un transvasament podria causar danys irreparables a aquesta conca. L’Ebre es va descartar en el seu dia, molt encertadament, i per tant no cal ni plantejar-ho. Portar aigua en vaixell, ambientalment es una aberració (pel consum de combustible), però com solució temporal d’emergència pot ser vàlida.
S’hauran de buscar més, perquè la sequera va per a llarg. Però s’hauria de buscar solucions que no només fossin un nyap temporal, sinó que serveixin en el futur.
Per acabar demanar al governs que admetin el seu error i apliquin sentit comú i que siguin conseqüents, i a la ciutadania que estalviï aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada