Catalunya té set.

L’any 2007 ha estat un dels anys més secs dels últims 50 anys. Les pluges de tardor, molt importants en el clima mediterrani, han estat molt minses. Si a més afegim un estiu sec, obtenim uns alarmants valors de reserva d’aigua. Els embassaments i aqüífers de totes les conques catalanes estan en nombres vermells. I la situació no pinta gaire bé pels propers mesos.

Des de fa molt de temps, els experts apunten que el pitjor problema ambiental que patirà la humanitat en un futur, no gaire llunyà, serà l’abastament d’aigua potable. La quantitat d’aigua dolça del planeta és finita, així que tota la que es contamina o malgasta es perd. A més cada cop som més gent al planeta. Això només pot donar problemes. Estem acostumats a que el problema de l’aigua només afecta als països pobres. Això comença a canviar, ja que països avançats com el nostre, pateix crisis hídrica. L’aigua és escassa, imprescindible i no té substitut. Només la necessitem per viure, sinó també esta present, en major o menor mesura, en tots el processos industrials, i és imprescindible pel cultiu dels nostres aliments. Podrem adaptar-nos a un canvi en el clima, podrem viure sense petroli, però sense aigua no duraríem gaire. I no podem oblidar que no estem sols al planeta, tots els essers vius necessiten aigua per viure.

Des de sempre, a casa nostra la gestió de l’aigua s’ha basat en una premissa: garantir l’abastament. Això suposa fer el calgués (embassaments, transvasaments, etc...) per garantir l’aigua a la població. Sense pensar que un embassament no serveix de res, sinó plou lo suficient per omplir-lo. En actualitat ha canviat, però poca cosa. Hem passat de fer embassaments a fer dessaladores, minitransvasaments, comprar aigua a altres països, etc.. Solucions a curt termini i pregar perquè plogui.
La clau en la gestió de l’aigua es l’estalvi. S’ha de potenciar i garantir l’estalvi de l’aigua. Com deien el nostres avis: agua que no as de beber, dejala correr. El sector industrial sap la importància d’estalviar aigua, perquè s’hi juga el quartos. Per això ho ha fet des de sempre i d’una forma molt eficient. En canvi les barbaritats es fan als sectors agrícola i domèstic. Els agricultors no saben el que val l’aigua, perquè no la paguen. Per tant no els importa malgastar-la. Cal un canvi de visió al sector primari, i fomentar l’estalvi de l’aigua i aplicar mesures per evitar contaminar-la. I els usuaris domèstics, tots nosaltres, ens la cobren (i molt cara) però com la paguem ens creiem facultats per fer el que vulguem amb l’aigua. Aquí manca conscienciació.

L’administració en comptes de centrar-se en garantir l’aigua per a tothom, hauria de facilitar l’estalvi i garantir un bon ús. Per exemple: el nous pisos que incorporin els sistemes d’estalvi d’aigua, instal·lar la segregació d’aigües grises (aigua bruta per útil per al wàter) i aigües negres, fer un cens de les piscines (públiques i privades) i controlar les seves recàrregues, millorar el sistemes de control de fuites a les xarxes de distribució, etc.

Des de aquí vull fer una crida a que estalviem aigua. A casa, a la feina, a l’escola ... hem d’exigir que es tingui cura de l’aigua. Si veieu un mal ús denuncieu-lo! Per exemple si veieu una fuita al carrer, o que es rega un parc al mig dia en ple estiu, aviseu al vostre ajuntament o l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) . Si tots ho fem, ara amb un simple mail podem fer-ho, posarem en evidència a l’administració. Ella es la responsable de garantir l’aigua, per tan l’hem d’exigir en primer terme que l’estalviï i en faci un bon ús.

Recordeu, que l’aigua és un recurs escàs, no renovable, finit, fràgil però imprescindible.