Urbanisme salvatge o depredació del medi?

Els més grans deien, que un esquirol podia viatjar de Huelva fins a Barcelona sense tocar de peus a terra, és a dir d’arbre en arbre. Actualment el mateix esquirol pot realitzar el mateix viatge, però en bicicleta i per la costa, resseguint el macro passeig marítim en què s’ha convertit la costa Mediterrània.

Amb la llei de costes, que data de 1996, a la mà, el 80 % de les construccions costaneres son il·legals, i per tant s’haurien d’enderrocar. S’ha arribat a construir hotels dins del mar i unir-lo amb la costa amb una barra de sorra artificial. A la versió digital del País (http://www.elpais.com/graficos/espana/Urbanismo/salvaje/elpgra/20071108elpepunac_1/Ges/) hi ha un interessant reportatge fotogràfic de les barbaritats que s’han fet a la costa est de la Península.

L’ urbanisme a la costa Mediterrània ha estat il·legal, incontrolat, desmesurat i destructiu. En pro del turisme s’han fet veritables aberracions. A més del problemes de corrupció associats, ja prou coneguts, s’ha destruït un valuós habitat com és el costaner.

L’ urbanització del litoral ha acabat amb la major part de les zones dunars, amb la qual cosa quasi totes les platges mediterrànies no es poden regenerar naturalment en cas de temporal; s’han d’importar sorres d’altres platges o dragar el fons del mar, acabant així i de retruc amb tot l’ecosistema marí. Han desaparegut la major part d’aiguamolls, llacs salobre, maresmes i altres ecosistemes costaners. I els que queden, com els grans deltes i maresmes, estan sotmesos a una gran pressió o estan totalment artificialitzats.

L’impacte que genera l’ urbanisme a la costa és totalment irreversible, lo perdut ja mai no podrà tornar a ser igual. I tot s’ha fet, suposadament, per potenciar el turisme. Però jo pregunto: Què farem el dia que el turisme massiu de platja no sigui rentable? Què farem amb ciutats com Benidorm que semblen New York, amb enormes gratacels a tocar de sorra? El turista europeu comença a exigir altres coses, a més de platja i menjar, vol un ambient saludable, una platja que sembli platja, no una piscina, i algú ecosistema típic mediterrani per visitar.

En molts indrets és massa tard, però el que queda s’hauria de protegir i blindar dels regidors d’urbanisme. I allà on s’ha construït fora de la llei, s’hauria d’enderrocar, sense por i per donar exemple. Si s’apliqués la llei de costa, Benidorm per exemple seria la meitat de lo que és ara. O Empúries Brava s’hauria de dinamitar per complert. Però el sector del totxo és encara massa fort i influent, i cap govern seria capaç de plantar-li cara.

Però tard o d’hora la cosa canviarà. I només espero que algun dia l’esquirol tingui que deixar la bici per tornar a Huelva.